Història del periodisme: des dels orígens fins a l’era digital

Per conèixer la història del periodisme, primer hem de començar per entendre què és el periodisme. Diccionaris i enciclopèdies defineixen periodisme com l’activitat professional de compilar i publicar informació relativa a l’actualitat, especialment fets notables, sempre de manera objectiva. Per tant, podem dir que gràcies al periodisme tenim coneixement de la Història, la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. Dit d’una altra manera, sense el periodisme el coneixement de la Història no existiria.

El periodisme antic o artesà

Per molts, el primer periodista que va existir va ser Heròdot, Segle V a.C, cronista grec i pare la Història com a camp d’estudi. D’altra banda, també es diu que elperiodisme sorgeix a Babilònia, on existien persones que feien la feina d’historiògrafs, dedicant-se a escriure cada dia els esdeveniments públics en taules d’argila.

Encara que hi ha discrepàncies sobre l’origen del periodisme, molts coincideixen que a Roma, Segle I a.C,per ordre de Juli Cèsar circulaven uns pasquins, escrits anònims de caràcter satíric i contingut polític, en els quals s’informaven dels fets de la República.

Si avancem fins al S.VIII, l’Edat Mitjana, a Europa dominava la tradició oral. Els reis escrivien les seves Cròniques i els joglars recorrien els pobles transmetent la informació.

Durant el S.XV a París s’escriu el Journal d’un bourgeois amb notícies i anècdotes de la ciutat. Més tard, en el Renaixement Italià neixen les gasetes, textos que informaven de la vida mercantil i els ports.

Però el fet que va revolucionar la comunicació va ser l’any 1440 quan Johannes Gutenberg va inventar la impremta, que va contribuir a la difusió massiva de mitjans de comunicació: setmanaris, revistes i diaris. I també llibres, entre els més destacats, la gran divulgació de La Bíblia.

El periodisme modern i contemporani

A finals del S.XVIII apareixen les agències de premsa a Europa que van permetre als diaris oferir informacions ràpides i completes, guanyar credibilitat i augmentar la qualitat i varietat dels continguts. També va permetre obrir-se a informacions fins al moment impossibles d’aconseguir. En aquesta època també apareixen els corresponsals.

Els segles XIX i XX van estar marcats per la premsa política. Apareixen les publicacions periòdiques de partits polítics, ja que els seus líders s’adonen de la gran influència de les gasetes en la població.

Més endavant quan neix la premsa com a negoci i deixa de ser només un mitjà de comunicació polític, es produeix una autèntica revolució en el món del periodisme. Neix el periodisme informatiu que es basa en el principi de la venda, dirigit per empreses que es plantegen el periodisme com a negoci i tenen com a interès ampliar el nombre de lectors. És llavors quan apareix el Nou periodisme. Es tracta d’una corrent periodística que neix durant els anys 60 als EEUU, caracteritzada per una redacció lliure que prioritzava les emocions i les imatges de sensacions. Un bon exemple es el diari The World, comprat l’any 1883 per l’editor Joseph Pulitzer.

Als anys 20 del segle XX s’inventa la ràdio i més endavant, als anys 30 es comença a comercialitzar la televisió. Aquí encara ens haurem d’esperar 26 anys fins que arribi.

Pel que fa al dret de la informació, no és fins després de la II Guerra Mundial que la Declaració Universal de Drets Humans reconeix que “tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió”. Malauradament, no tots els països ho van signar. D’altra banda, un dels drets indispensables del periodista en una democràcia és el secret professional periodístic. Es tracta del dret a no revelar tota la informació, o la manera en què ha estat aconseguida. També s’ha de mantenir un compromís ètic que s’anomena Codi Deontològic. Es pot llegir en el web del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

L'any 1985 es va crear l’Associació de la Premsa de Barcelona la qual es va transformar en el que avui coneixem com el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Per descobrir-ne més activitats es pot visitar www.periodistes.cat.

El periodisme digital

Finalment, a partir de la dècada de 1990 apareix una nova corrent que transforma de nou la manera de fer periodisme: el periodisme digital o ciberperiodisme. La revolució digital ha permès que la informació arribi en qüestió de segons i fins i tot en directe a qualsevol part del món.

Acabem amb una cita del setè secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan, per reflexionar: “Cap societat democràtica pot existir sense una premsa lliure, independent i plural”.