Pàgines emocionants, tràgiques i evocadores de la gran urbs portuària que és Barcelona. «La ciutat dels prodigis» és un espai sentimental pel qual l'autor, barceloní de naixement i vocació, ens permet viatjar a través de les dècades, des de la postguerra fins a l'esplèndida celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Coneixerem la duresa de la guerra, la sordidesa de la postguerra, la prohibició de l'idioma català, la restricció de tradicions culturals i el període d'incerteses i desafiaments. No obstant això, la Ciutat Comtal mai va perdre el seu esperit cívic i solidari. A l'abril de 1939, l'emblemàtic Liceu va reobrir les seves portes amb «La bohème», reivindicant la tradició operística que l'ha convertit en un referent del bel canto. En 1967, Barcelona es va convertir en un gresol de talent literari, atraient a escriptors com García Márquez, Vargas Llosa, José Donoso i Jorge Edwards. Aquest moment va marcar el naixement del cèlebre boom llatinoamericà, que revolucionaria les lletres i va redefinir el món editorial en castellà, igual que l'aparició de la «gauche divine» i el seu sever rebuig a l'opressió política, consolidant a la ciutat com la gran referència, far de llibertat i creativitat. Al novembre de 1974, la inauguració del pont aeri entre Madrid i Barcelona va impulsar el creixement empresarial, comercial i de serveis. No obstant això, va anar amb els Jocs Olímpics de 1992 quan la ciutat va experimentar una transformació significativa.